DECRET 259/2003, de 21 d'octubre, sobre requisits mínims d'habitabilitat
en els edificis d'habitatges i de la cèdula d'habitabilitat.
NOTA. En aquest text s'han introduït les
correccions d'errada publicades en el DOGC.
L'any 1983 la Generalitat de Catalunya va
regular els requisits mínims d'habitabilitat que han de reunir els
edificis d'habitatges mitjançant dues normes: el Decret 346/1983, de 8
de juliol, i el Decret 571/1983, de 28 de desembre. La novetat que
introduïen aquestes normes respecte a les que amb anterioritat regulaven
la matèria era que posaven l'accent en què les condicions
d'habitabilitat d'un habitatge havien de regir-se per paràmetres
constructius i edificatoris i no purament higienicistes.
De resultes de l'entrada en vigor de la Llei
24/1991, de 29 de novembre, de l'habitatge, es van introduir
modificacions en les exigències dels decrets de mínims d'habitabilitat
abans esmentats, i es va requerir el compliment de la obligatorietat
dels mínims establerts tant en els habitatges denominats lliures com en
els que es trobaven acollits a protecció oficial. També és van introduir
modificacions importants pel que fa a la superfície de les sales, la
zona de ventilació i d'il·luminació. L'última modificació d'aquesta
normativa que va tenir lloc pel Decret 28/1999, de 9 de febrer, tenia
com a objectiu una agrupació de les normes en un sol text i un ajust de
les exigències sobre el nombre d'ascensors.
La modificació de la regulació de mínims que
ara es pretén té com a principal objectiu adaptar la tipologia dels
habitatges, mitjançant fórmules més flexibles que les tradicionals, a la
necessitat que presenten col·lectius com els de joves que no poden
satisfer les seves necessitats d'allotjament de manera adequada. A més a
més, com a millores constructives es tornen a augmentar les superfícies
de ventilació i les dels patis, als quals donen les peces principals.
L'instrument mitjançant el qual s'efectua la
comprovació del compliment d'aquests requisits és la cèdula
d'habitabilitat.
La cèdula d'habitabilitat va ser regulada per
primera vegada per la Generalitat de Catalunya l'any 1984, com la
culminació d'un procés iniciat amb l'establiment de les noves
prescripcions normatives sobre mínims d'habitabilitat l'any 1983. La
seva importància com a un instrument més de la política d'habitatge ha
quedat consagrada a la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l'habitatge,
que li atorga el paper d'acreditar a més a més de l'habitabilitat, la
solidesa de l'edifici.
Ara que s'inicia una nova etapa d'exigències
sobre mínims d'habitabilitat i que l'Administració ha de continuar
vetllant perquè els habitatges compleixin i sobretot mantinguin unes
condicions d'habitabilitat dignes, es fa necessari també establir una
nova regulació de la cèdula, amb la introducció com a novetat la seva
vigència temporal, per tal de potenciar el manteniment dels edificis en
bones condicions i l'obtenció gradual i progressiva d'aquest document
per tot el parc d'habitatges. Per últim, per tal de no disminuir les
condicions d'habitabilitat dels habitatges, es preveu que en la cèdula
consti el nombre de persones que es recomana que poden ocupar els
habitatges.
El fet de que ambdues normes tinguin una
connexió essencial entre si fa aconsellable que la seva regulació consti
en un sol text normatiu.
Per tot això, d'acord amb el dictamen de la
Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Política
Territorial i Obres Públiques i d'acord amb el Govern,
DECRETO:
CAPÍTOL I
Dels requisits mínims d'habitabilitat
Article 1
Nivell d'habitabilitat exigible
1.1 Tots els habitatges de nova edificació,
els creats per reconversió d'antiga edificació o els obtinguts com a
conseqüència d'obres de gran rehabilitació han de tenir, com a mínim, el
nivell d'habitabilitat objectiva d'habitatges de nova edificació que és
el que es defineix a l'apartat 2 de l'annex 1 d'aquest Decret.
1.2 La resta d'habitatges han de complir el
nivell d'habitabilitat establert per als habitatges usats, definit a
l'apartat 3 de l'annex 1 d'aquest Decret.
Article 2
Dades a incloure en els projectes
2.1 Als projectes d'habitatges s'ha de fer
constar, per a cada habitatge, la superfície útil i el nombre de peces
que conté.
2.2 Als plànols del projecte se n'han
d'indicar les peces, que han de complir el mínim d'habitabilitat, les
quals es classifiquen com a sala (S), habitació (H), cambra higiènica
(B), cuina (C) i galeria (G).
Article 3
Llicència d'obres
3.1 Amb caràcter previ a l'atorgament de
llicència d'obres per a la construcció d'habitatges, l'ajuntament ha de
comprovar que els habitatges projectats tinguin el nivell
d'habitabilitat objectiva que estableix aquest Decret.
3.2 Els municipis que per manca de serveis
tècnics ho demanin poden, eventualment, ser assistits en la realització
d'aquest control pel consell comarcal corresponent a la seva demarcació,
sense perjudici que puguin sol·licitar d'altres col·laboracions.
Article 4
Incompliment del nivell mínim d'habitabilitat
4.1 No pot atorgar-se la cèdula
d'habitabilitat als habitatges que no compleixin el nivell
d'habitabilitat que estableix aquest Decret.
4.2 La Direcció General d'Arquitectura i
Habitatge i els ajuntaments poden inspeccionar els habitatges per
comprovar les seves condicions d'habitabilitat.
Article 5
Manteniment del nivell exigible
Els habitatges nous que hagin obtingut la
cèdula d'habitabilitat d'acord amb el nivell que exigeix aquest Decret
han de reunir sempre, com a mínim, els requisits establerts per a aquest
nivell per obtenir les successives cèdules que se sol·licitin.
CAPÍTOL
II
De la cèdula d'habitabilitat
Article 6
Contingut i durada
6.1 La cèdula d'habitabilitat és el document
que acredita que un habitatge compleix els requisits d'habitabilitat i
solidesa fixats en aquest Decret i que té aptitud per ser destinat a
residència humana.
6.2 La cèdula d'habitabilitat caduca als 15 anys de
la seva expedició i s'ha de tramitar novament transcorregut aquest
termini.
6.3 Tots els habitatges han de disposar de
cèdula de habitabilitat. Els habitatges nous, procedents de gran
rehabilitació o que hagin sofert modificacions en la superfície que
alterin les condicions objectives d'habitabilitat han de disposar de
cèdula prèviament a la seva ocupació. En la resta de supòsits, han de
disposar de cèdula dins dels terminis que s'estableixen en l'article 12
d'aquest Decret.
6.4 La qualificació definitiva dels habitatges
promoguts sota el règim de protecció publica substitueix la cèdula
d'habitabilitat en el cas de primera ocupació.
Article 7
Ocupació
7.1 A la cèdula d'habitabilitat s'ha de fer
constar el nombre de persones que, segons els paràmetres que s'expressen
en l'apartat segon d'aquest article, es recomana que poden ocupar
l'habitatge en unes condicions d'ús adequades.
7.2 Els certificats d'habitabilitat han
d'indicar la superfície útil interior de l'habitatge, la descripció de
les peces que el componen i l'ocupació màxima recomanada, tenint en
compte els paràmetres següents:
S=Superfície útil mínima en m2.
NPP=nombre de persones del programa.
S |
NPP |
20 |
2 |
30 |
3 |
40 |
4 |
48 |
5 |
56 |
6 |
64 |
7 |
72 |
8 |
80 |
9 |
8+8n |
n |
Article 8
Obligatorietat
8.1 Per llogar i vendre un habitatge amb
finalitat d'ocupació és obligatori disposar prèviament de la cèdula
d'habitabilitat.
8.2 Els promotors d'habitatges nous o
procedents de gran rehabilitació, o que hagin sofert modificacions en la
superfície que alterin les condicions objectives d'habitabilitat han
d'obtenir la corresponent cèdula d'habitabilitat.
8.3 Les companyies subministradores dels
serveis d'aigua, gas i electricitat no poden fer el subministrament
definitiu als habitatges si aquests no disposen de cèdula
d'habitabilitat.
Article 9
Atorgament de la cèdula
L'òrgan competent per atorgar la cèdula
d'habitabilitat és el/la cap del Servei Territorial d'Arquitectura i
Habitatge de la demarcació territorial en què es trobi situat
l'habitatge.
Article 10
Procediment d'atorgament de la cèdula
10.1 La cèdula d'habitabilitat s'ha de
sol·licitar mitjançant l'imprès o el suport telemàtic aprovat.
10.2 En el cas que la sol·licitud es refereixi
a habitatges nous o resultants d'una gran rehabilitació s'ha d'acreditar
que es disposa de la documentació següent:
Llicència d'obres o document equivalent.
Certificat final d'obra i d'habitabilitat
signat pel personal tècnic competent i visat pel col·legi professional
respectiu, en el qual s'expressi que l'habitatge té el nivell
d'habitabilitat objectiva exigit per poder atorgar la cèdula
d'habitabilitat. En el cas que aquest certificat no s'aporti, la
Direcció General d'Arquitectura i Habitatge pot certificar
l'habitabilitat.
Certificat de compliment del Programa de
control de qualitat.
Llicència municipal de primera ocupació o la
sol·licitud d'aquesta.
10.3 En el cas que la sol·licitud es refereixi
a habitatges usats, cal presentar un certificat d'habitabilitat subscrit
per personal tècnic competent i visat pel col·legi respectiu, en el qual
s'expressi que l'habitatge té el nivell d'habitabilitat objectiva exigit
per poder atorgar-se la cèdula d'habitabilitat.
Article 11
Revisió de la cèdula d'habitabilitat
11.1 La cèdula d'habitabilitat d'un habitatge
pot ser revisada, mitjançant el corresponent procediment de revisió
d'ofici, en el cas que l'habitatge deixi de tenir el nivell
d'habitabilitat objectiva que li sigui exigible. Correspon al cap o la
cap del Servei Territorial d'Arquitectura i Habitatge de la demarcació
territorial en què es trobi situat l'habitatge la competència per a
resoldre l'expedient de revisió.
11.2 Els ajuntaments, en controlar el
compliment pels ciutadans dels seus deures legals d'ús, conservació i
rehabilitació de tota classe de construccions, han de vetllar pel
compliment de les condicions d'habitabilitat en els habitatges i han
d'incoar, tramitar i resoldre els expedients que corresponguin. Quan la
resolució constati l'incompliment de les condicions d'habitabilitat,
l'ajuntament ho posarà en coneixement del Servei Territorial
d'Arquitectura i Habitatge competent.
Article 12
Regularització
Tots els habitatges construïts han de disposar
de cèdula d'habitabilitat vigent en els terminis següents:
Habitatges construïts amb anterioritat a l'1
de gener de 1960, abans de l'1 de gener de 2007.
Habitatges construïts entre l'1 de gener de
1960 i el 31 de desembre de 1970, abans de l'1 de gener de 2009.
Habitatges construïts entre l'1 de gener de
1971 i el 31 de desembre de 1980, abans de l'1 de gener de 2011.
Habitatges construïts entre el 1 de gener de
1981 i l'entrada en vigor d'aquest Decret, abans de l'1 de gener de
2014.
Article 13
Termini de resolució
13.1 El termini per atorgar la cèdula
d'habitabilitat és de trenta dies hàbils des de la data de recepció de
la sol·licitud en el registre.
13.2 En el supòsit que no s'hagi dictat
resolució expressa en el termini fixat en l'apartat anterior, els
interessats poden entendre la cèdula d'habitabilitat atorgada per
silenci administratiu.
Article 14
Suspensió de la tramitació i denegació de la
cèdula
14.1 La tramitació de la cèdula
d'habitabilitat se suspèn per les causes previstes en la legislació
urbanística.
14.2 La denegació de la cèdula d'habitabilitat
als habitatges que no compleixin el nivell d'habitabilitat que estableix
aquest Decret ha de ser motivada. La denegació de la cèdula també pot
fonamentar-se en els acords de suspensió d'actes d'edificació i ús del
sòl i altres mesures de protecció a la legalitat que adoptin els òrgans
competents d'acord amb la legislació urbanística.
Article 15
Model de cèdula
El document de la cèdula d'habitabilitat ha
d'ajustar-se al model que s'estableix a l'annex 2.
DISPOSICONS TRANSITÒRIES
Primera
Els requisits mínims d'habitabilitat exigibles
als habitatges en construcció a l'entrada en vigor d'aquest Decret o als
habitatges en projecte per als quals s'hagi sol·licitat la llicència
d'obres abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret, són els que
estableix el Decret 28/1999, de 9 de febrer. En aquests supòsits, el
procediment per a l'atorgament de la cèdula es regeix pel que disposa
aquest Decret.
Segona
La vigència de les cèdules d'habitabilitat
dels habitatges construïts atorgades a l'empara de la normativa anterior
es manté fins a què s'hagi de procedir a la seva regularització d'acord
amb el que estableix l'article 12.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
A partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret,
queden derogats el Decret 129/1984, sobre l'atorgament de la cèdula
d'habitabilitat, i el Decret 28/1999, 9 de febrer, sobre requisits
mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges, llevat, en aquest
darrer, del que estableix la disposició transitòria primera.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquest Decret entrarà en vigor al cap de dos mesos de
la seva publicació al DOGC.
Barcelona, 21 d'octubre de 2003
JORDI
PUJOL
President de la Generalitat de Catalunya
FELIP
PUIG I
GODES
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
ANNEX 1
Requisits mínims d'habitabilitat
-1 Definicions
A efectes d'aquest Decret:
1.1 Tot habitatge ha d'estar compost com a
mínim per una sala, una cambra higiènica, un equip de cuina i ha de
permetre la instal·lació directa d'un equip de rentat de roba.
1.2 Peces principals són les sales i
habitacions.
1.3 Una peça pot definir-se com a sala quan
compleix:
a) Tenir una superfície útil no inferior a 14
m2, en cas d'un habitatge de nova construcció i de 10 m2 en cas
d'habitatge usat, sense cap estrangulament en planta inferior a 1,40 m.
b) Admetre la inscripció d'un quadrat que
mesuri en planta 2,70 m x 2,70 m en cas d'habitatge de nova construcció,
i de 2,40 m x 2,40 m, en cas d'habitatge usat.
c) Disposar d'una obertura en façana a espai
públic o pati d'illa, directa o a través d'una galeria, de manera que
entre 0,80 m i 2,00 m d'alçària tingui, com a mínim, una superfície
d'1,40 m2 en cas d'un habitatge de nova construcció.
En cas d'habitatge usat, la superfície mínima
de l'obertura ha de ser de 0,80 m2, i s'admet també la ventilació a pati
de parcel·la.
No es pot fer en cap cas a través de la sala,
l'obertura a l'exterior o la ventilació obligatòria de cap altra peça.
d) No contenir cap aparell higiènic.
e) Si té una superfície inferior a 16 m2, o 14
m2 en cas d'un habitatge usat, no contenir l'equip obligatori de cuina.
1.4 Una peça pot definir-se com a habitació
quan compleix els requisits següents:
a) Tenir 6 m2 o més de superfície útil. En el
cas d'un habitatge usat, tenir 5 m2 o més de superfície útil.
b) Admetre la inscripció d'un quadrat que
mesuri en planta 1,90 m x 1,90 m. En el cas d'un habitatge usat admetre
la inscripció d'un quadrat que mesuri en planta 1,80 m x 1,80 m.
c) Disposar d'una obertura en façana a espai
públic, pati d'illa o pati de parcel·la, directa o a través d'una
galeria, de manera que entre 0,80 m i 2,00 m d'alçària tingui, com a
mínim, una superfície de 0,60 m2 o 0,20 m2, en el cas d'un habitatge
usat.
d) No contenir cap aparell higiènic que sigui
un wàter, safareig o abocador.
e) No contenir l'equip obligatori de cuina ni
de rentat de roba.
f) Es pugui independitzar.
1.5 Una peça pot definir-se com a cambra
higiènica quan compleix els requisits següents:
a) Es pot independitzar.
b) Tenir ventilació directa en façana a espai
públic, pati d'illa, pati de parcel·la o pati de ventilació o bé a
través d'un conducte en el qual s'activi mecànicament la ventilació. Si
el conducte és vertical, la ventilació pot ser activada estàticament.
c) Que contingui wàter, dutxa o banyera.
1.6 La galeria és la peça que té un finestral
que dóna directament a l'aire lliure amb una superfície en alçada no
inferior a la superfície en planta de la mateixa galeria.
1.7 Una obertura és una porta o finestra
practicable.
1.8 La superfície d'una obertura és la del seu
pas obert o de la seva superfície translúcida.
1.9 Accés de l'habitatge és la porta que
comunica l'habitatge amb el seu exterior. Aquest accés no pot servir
d'accés obligat a qualsevol local que no sigui d'ús exclusiu del mateix
habitatge o comunitari.
1.10 Superfície útil interior d'un habitatge o
d'una peça és la superfície dels seus espais interiors que tenen una
alçada no inferior a 1,50 m. La superfície útil no inclou l'ocupada pels
tancaments interns i perimetrals, fixos o mòbils, ni les superfícies de
terrasses i altres elements exteriors. Tampoc no inclou l'ocupada pels
elements estructurals verticals ni per les canalitzacions o conductes
amb una secció superior a 0,01 m2. Quan l'habitatge es desenvolupi en
més d'una planta, es comptabilitza com a superfície útil l'ocupada per
l'escala interior.
1.11 La superfície útil de l'habitatge s'ha
d'expressar necessàriament separant la part corresponent a la superfície
interior de la part que correspon a la superfície d'espais exteriors
d'ús privatiu. En tot cas, les superfícies mínimes que es regulen en la
present disposició s'han d'entendre referents a la superfície útil
interior.
1.12 Els aparells higiènics són els que, amb
la corresponent dotació d'aigua corrent i desguàs, estan destinats a la
higiene i l'evacuació del cos humà.
-2 Nivell d'habitabilitat d'habitatges de nova
edificació, els creats per reconversió d'antiga edificació o els
resultants d'una gran rehabilitació
2.1 Tipologia.
Quan el programa funcional de l'habitatge
sigui com a màxim per a dues persones, s'admet un únic espai destinat a
sala-habitació, sempre que la superfície resultant permeti la
compartimentació d'una peça de, com a mínim, 8 m2 que compleixi tots el
requisits d'una habitació, sense que la sala perdi la seva condició.
2.2 Accés.
2.2.1 Ha de disposar d'un porter electrònic o
sistema similar que faciliti, si s'escau, l'entrada i permeti la
comunicació interactiva des de l'accés a l'edifici amb qualsevol
habitatge.
Aquest requisit no és obligatori en el cas
d'habitatges unifamiliars.
2.2.2 L'accés a l'habitatge s'ha de fer a
través d'un espai públic, d'un espai comú o d'un espai annex al mateix
habitatge al qual es tingui accés de la mateixa manera.
2.2.3 Tot el recorregut d'accés a l'habitatge
des del carrer i altres zones de l'edifici ha de tenir un sistema
d'il·luminació artificial instal·lat, de manera que quan s'hi transiti
pugui quedar il·luminat.
2.2.4 Ascensors.
a) Els edificis d'habitatges plurifamiliars
han de disposar d'un ascensor quan es compleixi qualsevol d'aquests
supòsits:
Que el recorregut d'accés que uneix la via
pública amb qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de
tres plantes o més.
Que el recorregut d'accés que uneix la via
pública amb qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de
més de 12 m.
Quan en una caixa d'escala d'un edifici hi
hagi més de dotze habitatges per sobre o sota de la planta d'accés.
b) Els habitatges han de disposar de dos
ascensors quan es compleixin aquests supòsits:
Que el recorregut d'accés que uneix la via
pública amb qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de
sis plantes o més i que en la mateixa caixa d'escala hi hagi vint-i-quatre
habitatges o més, per sobre o per sota de la planta d'accés.
2.2.5 L'alçada lliure de pas en el recorregut
d'accés a l'habitatge és com a mínim de 2,10 m, i es pot admetre en les
escales una alçada mínima de 2,00 m, mesurada en el punt més
desfavorable de cada graó.
2.2.6 Les portes dels espais d'accés a
l'habitatge han de tenir una amplada lliure mínima de pas de 0,80 m i
una alçada lliure de 2,00 m.
2.2.7 Els espais d'accés a l'habitatge han de
tenir una amplada mínima d'1 m, i permetre el pas d'un rectangle que, en
posició horitzontal, mesuri 1,90 m x 0,50 m.
2.2.8 Les escales han d'estar ventilades de
manera que, si es desenvolupen a més d'una planta, la planta baixa i
l'última tinguin una obertura de ventilació no inferior a 1,00 m2.
2.2.9 En el cas que l'accés disposi d'escales,
aquestes han de complir les condicions següents:
a) Que en cada tram d'escala se salvi, com a
màxim un desnivell de 3,20 m.
b) Que l'altura dels graons sigui com a màxim
de 0,185 m.
c) Que l'estesa dels graons sigui com a mínim
de 0,28 m.
2.2.10 Els graons han de tenir, com a mínim,
una línia de pas de 0,28 m mesurada a 0,50 m de la línia interior del
passamà.
2.2.11 Els punts de l'espai d'accés on hi hagi
un desnivell superior a 0,60 m han de disposar de baranes o elements
protectors.
2.2.12 Les escales han de tenir un element
protector o barana que no sigui escalable d'una alçada mínima de 0,95 m,
i si la barana està composta per brèndoles, no pot haver-hi entre elles
una separació major de 0,12 m.
2.3 Construcció.
La construcció que el conforma o l'afecta ha
de:
2.3.1 Ser capaç de suportar amb seguretat unes
sobrecàrregues d'ús de 200 kg/m2.
2.3.2 Estar protegida de les humitats, sempre
que aquestes no siguin degudes a un mal ús.
2.3.3 Ser estanca a les aigües pluvials.
2.3.4 Evitar la inundació de l'habitatge.
2.3.5 Estar aïllada tèrmicament i acústicament
segons la normativa vigent aplicable.
2.3.6 Ser accessible als serveis de bombers i
complir la normativa vigent aplicable de protecció contra incendis.
2.3.7 El sòl trepitjable, tant de l'habitatge
com del seu accés, ha d'estar completament pavimentat, i ser resistent
al desgast per l'ús normal.
2.4 Dimensions.
2.4.1 La seva superfície útil ha de ser com a
mínim de 30 m2.
2.4.2 L'alçada lliure sobre la superfície útil
de cadascuna de les peces principals ha de tenir com a mínim un valor
mitjà de 2,50 m. En el cas de cambres higièniques, cuines, distribuïdors
i rebedors, aquesta alçada ha de ser com a mínim de 2,10 m.
2.4.3 El perímetre de la façana (P) d'un
habitatge en relació amb la superfície útil (S) de l'habitatge, mesurat
respectivament en m lineals i m quadrats, ha de complir la fórmula: P és
major o igual que S/8, amb una longitud mínima de 4,00 m.
El perímetre de façana d'un habitatge és la
suma dels perímetres exteriors de cada una de les seves façanes que
donen a un espai obert, un pati d'illa de cases o un pati de parcel·la,
mesurats de la següent manera:
a) No es tenen en compte els cossos sortints.
b) En el cas d'una façana d'un habitatge a un
espai obert o a un pati d'illa de cases, el perímetre d'una façana és la
línia recta que uneix els punts extrems del tros de façana que limita
l'habitatge.
Per considerar un front com a façanes
diferents, els perímetres d'aquestes façanes han de formar entre si un
angle amb un valor situat entre 60 i 120 graus.
c) En el cas d'una façana a pati de parcel·la,
el perímetre és el màxim polígon còncau inscrivible en planta.
2.4.4 Els patis que es considerin per al
càlcul del perímetre de façana o als quals ventilin habitacions han de:
Permetre la inscripció d'una circumferència de
diàmetre més gran o igual a una sisena part de l'altura del pati, amb un
mínim de 3 m.
Les superfícies mínimes d'aquests patis han de
ser:
Fins a 3 plantes: 9 m2
Fins a 4 plantes: 11 m2
Fins a 5 plantes: 12 m2
Fins a 6 plantes: 14 m2
Fins a 7 plantes: 16 m2
Més de 7 plantes: 18 m2
2.4.5 Els patis de ventilació de cambres
higièniques i cuines han de permetre la inscripció d'una circumferència
de diàmetre més gran o igual a una setena part de la seva alçada amb un
mínim de 2 m.
Les superfícies mínimes d'aquests patis han de
ser:
Fins a 3 plantes: 4 m2
Fins a 4 plantes: 5 m2
Fins a 5 plantes: 6 m2
Fins a 6 plantes: 8 m2
Fins a 7 plantes: 10 m2
Més de 7 plantes: 12 m2
2.4.6 En el cas que la relació entre l'alçada
del pati i la línia recta horitzontal màxima que es pugui traçar en
planta sigui més gran o igual a dos, ha de tenir una presa inferior
d'aire des de l'exterior.
2.4.7 En el cas que el pati estigui cobert amb
una claraboia, ha de tenir una sortida d'aire en el seu coronament amb
una superfície igual o més gran que la seva superfície en planta.
2.4.8 Als patis de parcel·la o ventilació als
quals ventilin peces principals, banys o cuines, no han de ventilar
aparcaments col·lectius ni locals amb activitats industrials.
2.5 Peces.
2.5.1 Han de tenir accés amb una amplada
lliure mínima de pas de 0,80 m a la sala i 0,70 m a la resta de peces
amb una alçada lliure de 2,00 m.
2.5.2 En les peces principals, qualsevol punt
de la seva obertura obligatòria a l'exterior ha de tenir la visió,
dintre d'un angle de 90 graus la bisectriu del qual sigui perpendicular
a la façana, d'un segment horitzontal de 3 m situat paral·lelament a la
façana a una distància de 3 m.
2.5.3 El nombre (n) màxim de peces de 6 m2
útils o més en les quals es divideix un habitatge ha de ser igual o
inferior al nombre que resulti de dividir per 10 la superfície útil de
l'habitatge (S) mesurada en m2, és a dir, n és menor o igual que S/10.
2.5.4 Si les peces d'un habitatge estan
situades en un local discontinu, la comunicació entre elles s'ha de fer
per mitjà d'un espai d'ús exclusiu del mateix habitatge.
2.5.5 L'amplada mínima dels espais interiors
de pas ha de ser de 0,90 m i la seva alçada mínima de 2,10 m. En el cas
d'escales es pot admetre una alçada de 2,00 m mesurada en el punt més
desfavorable de cada graó.
2.5.6 Les sales.
2.5.6.1 Han de tenir una superfície útil
contínua de 14 m2, que s'incrementa a partir de la segona habitació en 2
m2 per cada habitació.
2.5.6.2 No tenir accés directe a cap cambra
higiènica que contingui un wàter. En cas d'habitatges en què el programa
funcional tingui un únic espai destinat a sala-cuina-dormitori, s'admet
l'accés directe sempre que aquest sigui des de l'espai que es pot
compartimentar com a habitació.
2.5.7 Les habitacions.
La superfície mínima de l'habitació individual és de
6 m2, i la de la doble és de 8 m2.
2.5.8 La cuina.
La peça independent que contingui l'equip de cuina no
ha de tenir accés directe a cap cambra higiènica que contingui un wàter.
2.6 Equip.
2.6.1 Ha de disposar de la connexió de servei
general de les diferents connexions de servei previstes per xarxa.
2.6.2 Ha de tenir una instal·lació d'aigua
corrent, freda i calenta de manera que:
2.6.2.1 Connecti amb tot l'equip que la
requereixi.
2.6.2.2 Disposi d'una clau de pas general i de
claus específiques per a cada cambra higiènica i cuina o dependència on
hi hagi serveis.
2.6.2.3 Si el subministrament és per captació
pròpia o per aforament, que tingui un dipòsit de reserva de 200 litres
per habitatge, que s'incrementarà a partir de la segona habitació en 150
litres per habitació.
2.6.2.4 Com a mínim serveixi als lavabos, a
les aigüeres, a les dutxes, a les banyeres, i a l'equip de rentat de
roba.
2.6.2.5 Permeti un consum seguit de 50 litres
d'aigua a una temperatura de 40 graus i amb un cabal de 12 litres per
minut.
2.6.3 Ha de disposar d'un sistema d'evacuació
d'aigües residuals de manera que:
2.6.3.1 Connecti amb tot l'equip que el
requereixi.
2.6.3.2 Tots els desguassos tinguin un
dispositiu sifònic i si en el seu entorn hi ha una xarxa pública de
clavegueres, connecti amb aquesta; si no n'hi ha, les aigües brutes no
s'aboquin a l'exterior si no es depuren prèviament.
2.6.4 Ha de disposar d'una instal·lació
elèctrica que:
Compleixi el Reglament electrotècnic de baixa tensió
vigent i no impliqui un risc per a les persones ni pertorbacions en el
normal funcionament d'altres instal·lacions.
2.6.5 Disposar d'un equip higiènic de manera
que:
2.6.5.1 Estigui format com a mínim per un
rentamans, un wàter i una dutxa o banyera.
2.6.5.2 Estiguin inclosos en una cambra de
servei higiènic el wàter i la dutxa o banyera.
2.6.5.3 Totes les dutxes i banyeres tinguin
impermeabilitzat el seu sòl i els seus paraments fins a una alçada
mínima de 2,10 m.
2.6.6 Tenir instal·lat un equip de cuina de
manera que:
2.6.6.1 Estigui format, com a mínim, per una
aigüera i un aparell de cocció.
2.6.6.2 La peça on estigui inclòs tingui com a
mínim una superfície de 5 m2 i disposi d'una ventilació mínima de 0,40
m2 a façana, a pati d'illa, a pati de parcel·la o a pati de ventilació.
2.6.6.3 Sobre l'emplaçament de l'aparell de
cocció hi ha o s'admet directament la instal·lació d'una campana que
evacuï els fums fins a la coberta de l'edifici a través d'un conducte
individual en el qual s'activi mecànicament l'extracció.
2.6.7 Tenir instal·lat o admetre directament
la instal·lació d'un equip de rentat de roba de manera que:
2.6.7.1 En l'espai previst hi hagi una presa
d'aigua freda i calenta, un desguàs i una presa de corrent.
2.6.7.2 La peça on estigui prevista aquesta
instal·lació ha de tenir ventilació a l'espai exterior, directa o a
través d'un conducte en el qual s'activi mecànicament la ventilació. Si
el conducte és vertical, la ventilació pot ser activada estàticament.
2.6.7.3 Quan hagi un espai destinat
específicament a estendre la roba, ha de ser a un espai exterior
protegit de vistes del carrer o espai públic.
2.6.8 Tenir instal·lada una xarxa de
telecomunicacions de manera que l'habitatge pugui disposar com a mínim
d'una instal·lació de telefonia bàsica i d'una de radiodifusió i
televisió segons la normativa vigent aplicable.
2.7 Elements de protecció.
Els desnivells que puguin representar un perill per a
les persones han d'estar protegits per elements protectors o baranes
resistents als cops, que no siguin escalables, d'una alçada mínima de
0,95 m, i si la barana està composta per brèndoles, no pot haver-hi
entre si una separació major de 0,12 m.
-3 Nivell d'habitabilitat objectiva per a
habitatge usat
3.1 Accés: els espais d'accés de
l'edifici que el conté han de tenir un sistema elèctric d'il·luminació
de manera que quan s'hi transiti quedin il·luminats.
3.2 Construcció: la construcció que els
conforma o l'afecta ha de:
3.2.1 Ser sòlida.
3.2.2 Evitar que traspuï humitat.
3.2.3 Ser estanca a les aigües pluvials.
3.2.4 Evitar la inundació de l'habitatge.
3.2.5 El sòl trepitjable tant de l'habitatge
com del seu accés ha d'estar completament pavimentat, no ser polsegós i
no implicar perill a les persones.
3.3 Dimensions.
3.3.1 La superfície útil interior mínima és de
20 m2. Excepcionalment s'admeten habitatges de 15 m2 construïts amb
anterioritat a l'any 1983 que hagin obtingut cèdula d'habitabilitat.
3.3.2 L'altura lliure sobre la superfície útil
de cadascuna de les peces principals, ha de tenir com a mínim un valor
mitjà de 2,20 m. En el cas de cambres higièniques, cuines, distribuïdors
i rebedors aquesta alçada ha de ser com a mínim de 2,10 m.
3.4 Equip.
3.4.1 Tenir una instal·lació d'aigua freda i
calenta que:
3.4.1.1 Estigui en bon estat.
3.4.1.2 Com a mínim serveixi a la pica de la
cuina, a un lavabo i a una dutxa o banyera.
3.4.1.3 Si el subministrament és per captació
pròpia o per aforament, disposi d'un dipòsit de reserva de 200 litres.
3.4.1.4 Permeti un consum seguit de 50 litres
d'aigua a una temperatura de 40 graus i amb un cabal de 10 litres per
minut.
3.4.2 Disposar d'un sistema d'evacuació
d'aigües residuals de manera que:
3.4.2.1 Estigui en bon estat.
3.4.2.2 Connecti amb tot l'equip que el
requereixi.
3.4.2.3 Tots els desguassos tinguin un
dispositiu sifònic.
3.4.2.4 Si en el seu entorn hi ha una xarxa
pública de clavegueres, connecti amb aquest, i si no n'hi ha, les aigües
brutes no s'aboquin a l'exterior si no es depuren prèviament.
3.4.3 Si l'habitatge està situat en un nucli
urbà, o té la possibilitat d'estar connectat a una xarxa exterior de
subministrament d'energia elèctrica amb condicions econòmiques similars
a les d'un habitatge situat al nucli urbà, ha de disposar d'una
instal·lació interior de manera que:
3.4.3.1 Tingui un punt de llum amb interruptor
independent a cada peça.
3.4.3.2 Tingui un endoll per a cada aparell
d'equip obligatori.
3.4.3.3 Tingui dos endolls a la sala i a la
cuina, i un a les habitacions. En cas de que la sala contingui l'equip
de cuina, ha de disposar com a mínim de 4 endolls.
3.4.3.4 No impliqui un risc per a les persones
ni pertorbacions en el normal funcionament d'altres instal·lacions.
3.4.4 Disposar d'un equip higiènic de manera
que:
3.4.4.1 Estigui format com a mínim per un
lavabo, un wàter i una dutxa en bon estat.
3.4.4.2 El wàter ha d'estar inclòs en una
cambra higiènica.
3.4.4.3 La dutxa ha de tenir impermeabilitzat
el seu sòl i els seus paraments fins a una alçada d'2,10 m.
3.4.5 Tenir instal·lat un equip de cuina de
manera que:
3.4.5.1 Estigui format com a mínim per una
pica i un aparell de cocció elèctric o a gas.
3.4.5.2 Estigui en una mateixa peça.
3.4.5.3 La peça on estigui inclòs no disposi
de cap aparell higiènic excepte el safareig.
3.4.5.4 La peça on estigui inclòs tingui una
ventilació a l'aire lliure directa o a través d'un conducte en el qual
s'activi mecànicament la ventilació. Si el conducte és vertical, la
ventilació pot ser activada estàticament.
3.4.6 Tenir instal·lat o admetre directament
la instal·lació d'un equip de rentat de roba de manera que:
En l'espai previst hi hagi, com a mínim, una
presa d'aigua freda, un desguàs i una presa de corrent.
3.5 Elements de protecció.
Els desnivells que puguin representar un
perill per a les persones han d'estar protegits per elements protectors
o baranes, resistents als cops.
|