|
DECRET 55/2009, de 7 d'abril, sobre les condicions
d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat.
Preàmbul
L'article 137 de l'Estatut d'autonomia de
Catalunya disposa que la Generalitat té competència exclusiva en matèria
d'habitatge. De conformitat amb l'article esmentat, la Generalitat
gaudeix, entre d'altres, de competències per regular la inspecció i el
control sobre la qualitat de la construcció, la innovació tecnològica i
la sostenibilitat aplicable als habitatges, la seva conservació i
manteniment, així com la regulació relativa a la seva habitabilitat.
En el marc del desplegament de l'Estatut
d'autonomia, el 28 de desembre de 2007 va ser aprovada la Llei 18/2007,
de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. La disposició addicional
desena de la Llei esmentada determina que el Govern ha d'actualitzar i
adaptar el Decret de condicions d'habitabilitat a les exigències
d'aquesta Llei pel que fa als criteris de qualitat i als continguts de
la cèdula d'habitabilitat. En aquest sentit, de l'aprovació de la Llei
18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, se'n deriva un nou
marc d'exigències respecte dels criteris de qualitat i habitabilitat que
han de complir els habitatges a Catalunya, cosa que fa necessària una
revisió del fins ara vigent Decret 259/2003, de 21 d'octubre, sobre
requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i de la
cèdula d'habitabilitat.
Amb la finalitat de desplegar la Llei
esmentada, aquest Decret s'estructura seguint una sistemàtica semblant a
la del Decret que es deroga, a fi de facilitar-ne la ràpida assimilació
pels operadors que l'han d'aplicar. Tot i així, caldrà tenir en
consideració que la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a
l'habitatge, regula alguns aspectes de manera suficientment detallada,
per la qual cosa aquests seran aplicables sense necessitat de
desplegament normatiu.
El primer capítol del Decret se centra en el
desplegament de les disposicions generals, amb la determinació del seu
objecte, que és, d'una banda, definir les condicions d'habitabilitat
dels habitatges, distingint-ne els nivells d'exigència segons siguin de
nova construcció o usats .també anomenats .preexistents., segons la
terminologia de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a
l'habitatge. i, d'altra banda, regular la cèdula d'habitabilitat com a
instrument mitjançant el qual s'efectua la comprovació del compliment
d'aquests requisits. Aquest primer capítol fa especial referència a la
coordinació necessària amb el planejament urbanístic, a fi que en la
seva tramitació es pugui comprovar de manera efectiva la idoneïtat dels
paràmetres que en el procés edificatori afectaran la tipologia dels
habitatges, per obtenir-ne la millor racionalitat distributiva i des del
punt de vista mediambiental. A banda d'això, en aquest capítol es
concreta l'estàndard de superfície per persona en els habitatges i el
seu llindar màxim d'ocupació, amb la finalitat de contribuir a la lluita
contra una utilització anòmala dels habitatges, com ara la seva
sobreocupació, de conformitat amb el que preveu la Llei del dret a
l'habitatge.
El segon capítol està dedicat a la regulació
de la cèdula d'habitabilitat, i n'estableix l'obligatorietat per a tots
els habitatges de Catalunya. Això es pot sintetitzar en la necessitat
que disposin de cèdula, abans de la seva ocupació, tant els habitatges
nous com els resultants de la reconversió d'una edificació existent o
d'unes obres de gran rehabilitació, mentre que per a la resta de casos,
és a dir, els habitatges usats o preexistents, només caldrà que en
disposin quan es procedeixi a la transmissió o la cessió del seu ús.
Sens perjudici d'això, es tingui o no la cèdula d'habitabilitat vigent,
tots els habitatges sempre han de mantenir com a mínim les condicions
d'habitabilitat per a les quals se'ls va concedir la cèdula, en
compliment del deure de conservació i rehabilitació que correspon als
propietaris i propietàries de qualsevol habitatge.
Així mateix, aquest segon capítol efectua una
precisió en el sentit d'establir que en els supòsits d'exoneració de
l'obligació de presentar la cèdula que estableix l'article 132.a) de la
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, els informes
que han d'emetre els tècnics competents s'han de referir a les
condicions d'habitabilitat dels habitatges i no a aspectes relatius a la
legalitat urbanística que, perquè també sigui de compliment obligat per
a la concessió de la cèdula, s'hauran d'acreditar mitjançant un
certificat de l'ajuntament on s'ubiqui la finca que es pretén transmetre.
També s'afegeix la possibilitat d'exoneració als transmitents de
l'obligació de lliurar la cèdula quan l'habitatge s'adquireix per al seu
enderroc.
Finalment, aquest capítol es dedica també al
procediment d'atorgament de la cèdula, amb incidència en la possibilitat
que els ens locals puguin atorgar-la quan s'hagi produït la delegació a
favor seu, de conformitat amb el que preveuen la Llei del dret a
l'habitatge i la normativa de règim local de Catalunya. Per a
l'efectivitat de la delegació de competències, serà necessària
l'acceptació de cada ens local interessat.
Les condicions d'habitabilitat dels habitatges,
atès que es tracta de qüestions eminentment tècniques, es regulen en els
dos annexos específics del Decret. El primer es dedica als habitatges de
nova construcció i els que resultin de la reconversió d'un edifici
existent o d'obres de gran rehabilitació, i el segon tracta de les
condicions d'habitabilitat en els habitatges preexistents a aquest
Decret.
Pel que fa al primer annex, cal destacar el
seu objectiu d'adaptar el model d'habitatge que sorgeix de les
normatives vigents a la realitat de les llars actuals. Si bé el fins ara
vigent Decret 259/2003, de 21 d'octubre, ja declarava l'objectiu
d'adaptar la tipologia dels habitatges mitjançant fórmules més flexibles
que les tradicionals, en aquest Decret es dóna un pas endavant en aquest
sentit i s'introdueixen, entre d'altres novetats, el foment de
tipologies flexibles i adaptables a diferents maneres d'habitar, l'ús
universal de l'habitatge dels col·lectius amb dificultats de mobilitat
temporal o permanent o el foment de l'eficiència energètica dels
habitatges. En aquest sentit, l'apartat primer d'aquest annex 1 es
destina a les definicions dels conceptes que es consideren necessaris
per a la correcta comprensió d'allò que es regula. L'apartat segon es
refereix a les condicions d'habitabilitat dels edificis de nova
construcció que contenen habitatges i recull el conjunt de prestacions
que han d'oferir aquests edificis, essencialment en aspectes relatius a
accessibilitat o dotacions al servei de la comunitat. L'apartat tercer
de l'annex 1 es refereix a les condicions d'habitabilitat dels nous
habitatges, entre les quals cal destacar la seva voluntat de relacionar
el dret de disposar d'un habitatge digne amb el paràmetre de la
superfície desitjable, perquè aquesta condició es pugui complir. Així
mateix, es concreten les condicions relatives a accessibilitat,
flexibilitat, sostenibilitat i estalvi energètic, que en la nova Llei
18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, es configuren com a
requisits de qualitat del parc immobiliari, i s'estableixen les
prestacions que ha d'oferir l'habitatge a fi de garantir condicions de
confort i qualitat de vida. Com a elements diferencials més
significatius respecte de les normatives existents, es pot destacar la
potenciació de la flexibilitat i la indiferenciació d'espai de les
estances de l'habitatge, específicament de les habitacions d'ús
individual, la llibertat en la compartimentació, la garantia
d'accessibilitat, el reconeixement de dotacions necessàries, com ara
l'emmagatzematge o el rentat de roba, i el foment dels espais intermedis
amb l'exterior.
L'annex segon regula les condicions
d'habitabilitat que han de tenir els habitatges preexistents a l'entrada
en vigor d'aquest Decret, amb escasses modificacions respecte de la
normativa anterior, atès que en aquest cas la novetat principal ha de
sorgir de la generalització de les inspeccions tècniques dels edificis,
aspecte ja previst en la mateixa Llei 18/2007, de 28 de desembre, del
dret a l'habitatge. Les modificacions que s'inclouen en aquest Decret
tenen el doble objectiu d'adequar-se en alguns aspectes a la realitat
dels habitatges ja construïts i de permetre una adaptació gradual a les
exigències de qualitat de la societat actual.
Per acabar, l'annex tercer conté els models de
cèdula d'habitabilitat per a habitatges de nova construcció i per a
habitatges preexistents.
Per tot això, d'acord amb els dictàmens del
Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i el dictamen de la
Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Medi Ambient i
Habitatge i d'acord amb el Govern,
DECRETO:
CAPÍTOL
I
Disposicions generals
Article 1
Objecte
1. Aquest Decret regula les condicions
d'habitabilitat que han de tenir els habitatges en el territori de
Catalunya, amb independència que tinguin o no protecció oficial,
diferenciant:
a) Habitatges de nova construcció, concepte en
el qual s'inclouen els d'obra nova i els resultants de la reconversió
d'una edificació existent o d'obres de gran rehabilitació. Aquests
habitatges han de complir com a mínim les condicions d'habitabilitat
previstes a l'annex 1.
b) Habitatges usats o preexistents, que han de
complir com a mínim les condicions d'habitabilitat que es determinen a
l'annex 2.
2. Sens perjudici del que preveu aquest Decret,
tots els habitatges han de complir també les condicions que
s'estableixen a la resta de les normes sectorials aplicables.
Article 2
Coordinació amb el planejament urbanístic i amb
les ordenances edificatòries municipals
1. El planejament urbanístic ha de ser
coherent amb les determinacions que en matèria d'habitabilitat dels
habitatges regulen la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a
l'habitatge, i aquest Decret. Amb aquesta finalitat, els instruments
d'ordenació urbanística que afectin l'ús residencial han d'establir les
determinacions oportunes per tal que la nova edificació que es faci en
execució del Decret pugui complir les determinacions sobre habitabilitat
de la Llei del dret a l'habitatge i d'aquest Decret.
2. Les ordenances edificatòries municipals han
de respectar les determinacions d'aquest Decret, sens perjudici que
puguin contenir normes de qualitat més exigents que les normes
d'habitabilitat que s'hi contenen.
3. Amb caràcter previ a l'atorgament de les
llicències urbanístiques de construcció i d'edificació de nova planta i
les d'ampliació, reforma, modificació o rehabilitació d'habitatges o
edificis amb habitatges, previstes a l'article 179 del Text refós de la
Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol,
els ens locals han de controlar que els projectes presentats compleixen
amb les determinacions d'aquest Decret.
Els ens locals que per manca de serveis
tècnics ho demanin poden ser assistits en la realització d'aquest
control per un altre ens local o per altres administracions d'àmbit
territorial superior, de conformitat amb el que preveuen els apartats 3
i 4 de l'article 8 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a
l'habitatge.
Article 3
Dades per incloure en els projectes tècnics a
presentar per a l'obtenció de la llicència d'obres d'edificació
1. En els plànols dels projectes d'habitatges
de nova construcció o els que hagin sofert modificacions en la
superfície o alterin les condicions d'habitabilitat, s'hi ha de fer
constar, per a cada habitatge, la superfície útil i el nombre d'estances
i espais que conté, que han de complir les condicions d'habitabilitat
previstes i que es classifiquen com a sala d'estar (E), menjador (M),
cuina (C), habitació (H), cambra higiènica (CH), espai destinat a
l'emmagatzematge personal (EP), espai destinat a l'emmagatzematge
general (EG), espais intermedis amb l'exterior (EI) i altres estances i
espais interiors que no siguin passadissos o distribuïdors (AP).
Els plànols del projecte han de definir els
elements que, segons el criteri de flexibilitat que preveu l'apartat 3.3
de l'annex 1 d'aquest Decret, siguin susceptibles de ser o no
efectivament executats. En el mateix sentit, la memòria del projecte ha
de justificar la viabilitat dels criteris de flexibilitat emprats.
2. L'Administració de la Generalitat de
Catalunya, els ens locals i els col·legis d'arquitectes i d'aparelladors
i arquitectes tècnics poden establir un procediment, mitjançant la
subscripció del conveni corresponent, per tal que els visats dels
col·legis esmentats acreditin les condicions d'habitabilitat dels
projectes d'habitatges referits a l'apartat anterior.
Article 4
Estàndard de superfície per persona i llindar
màxim d'ocupació dels habitatges
De conformitat amb el que preveu la Llei
18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, la sobreocupació
constitueix una utilització anòmala dels habitatges i un incompliment de
la funció social de la propietat. A fi de determinar l'existència dels
supòsits de sobreocupació que preveuen els articles 5.2.c) i 41.1.b) en
relació amb l'article 3.e) de la Llei esmentada, es fixa un estàndard
mínim de superfície en els habitatges que resulta de l'aplicació dels
paràmetres següents:
SU = Superfície útil mínima en m².
N = Nombre de persones del programa.
|
N |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
N |
|
SU |
20 |
30 |
40 |
48 |
56 |
64 |
72 |
80 |
8 + 8N |
Aquest estàndard mínim, en funció del nombre
de persones, determina el seu llindar màxim d'ocupació, i el seu
incompliment té els efectes que es deriven de la Llei 18/2007, de 28 de
desembre, del dret a l'habitatge. Se n'exceptuen les unitats de
convivència vinculades per llaços de parentiu, si l'excés d'ocupació no
comporta incompliments manifestos de les condicions exigibles de
salubritat i higiene ni genera problemes greus de convivència amb
l'entorn. Als efectes d'aquest Decret, s'entén que existeix parentiu
entre els cònjuges, les persones lligades per relació de consanguinitat
i afinitat fins al quart grau o per adopció, i les que compleixin les
condicions previstes en la regulació de la convivència estable en
parella.
Article 5
Manteniment de condicions d'habitabilitat de
l'habitatge
Els habitatges de nova construcció que
obtinguin la cèdula d'habitabilitat, d'acord amb el nivell que exigeix
aquest Decret, hauran de complir, com a mínim, els requisits establerts
per a aquest nivell per obtenir les successives cèdules que se
sol·licitin.
Article 6
Activitat d'inspecció
El departament de la Generalitat competent en
matèria d'habitatge, els ens locals i les altres administracions
competents poden procedir a la inspecció dels habitatges per comprovar-ne
les condicions d'habitabilitat.
CAPÍTOL
II
La cèdula d'habitabilitat
Article 7
Definició
1. La cèdula d'habitabilitat és l'acte
administratiu, contingut en un document específic anomenat així, en
virtut del qual s'acredita que un habitatge compleix les condicions de
qualitat que preveuen la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a
l'habitatge, i aquest Decret i que, per tant, és apte per ser destinat a
residència humana.
2. La cèdula s'anomena de primera ocupació
quan es refereix a habitatges de nova construcció, i de segona i
successives ocupacions si es refereix a habitatges usats o preexistents.
Article 8
Obligatorietat de la cèdula
1. Tots els habitatges han de disposar de
cèdula d'habitabilitat, de conformitat amb aquest Decret. Aquesta cèdula
té una vigència de 15 anys.
2. Els habitatges de nova construcció i els
que hagin sofert modificacions en la superfície o s'hi alterin les
condicions d'habitabilitat han de disposar de cèdula prèviament a la
seva ocupació.
En la resta de supòsits, i per tal que les
persones transmitents puguin lliurar la cèdula als adquirents, de
conformitat amb el que preveu l'article 26.2 de la Llei 18/2007, de 28
de desembre, del dret a l'habitatge, cal que els habitatges disposin de
cèdula en el moment en què es produeixi la seva transmissió entre vius,
lloguer o cessió d'ús, incloses les derivades de segones i successives
transmissions.
3. En cas d'habitatges promoguts sota
qualsevol règim de protecció pública, la qualificació definitiva
substitueix la cèdula d'habitabilitat de primera ocupació durant un
període de 15 anys. Un cop transcorregut aquest període des de
l'expedició de la qualificació definitiva, les segones i successives
transmissions requeriran l'obtenció de la cèdula d'habitabilitat.
Article 9
Supòsit d'exoneració de l'obligació de lliurar
la cèdula
1. Les persones adquirents d'un habitatge
poden exonerar de manera expressa les transmitents de l'obligació de
lliurar-los la cèdula d'habitabilitat només en cas d'habitatges usats o
preexistents que hagin de ser objecte d'obres de rehabilitació que
permetin el compliment de les condicions d'habitabilitat, o bé si
l'habitatge s'adquireix per al seu enderroc.
2. En cas d'exoneració per realització d'obres
de rehabilitació, s'ha de lliurar un informe, emès per un tècnic o
tècnica competent, que acrediti que l'habitatge pot obtenir la cèdula
d'habitabilitat, quant al compliment de les condicions d'habitabilitat
que preveu aquest Decret, després de l'execució de les obres de
rehabilitació. L'informe s'ha d'acompanyar d'un certificat vigent, emès
per l'ajuntament del terme municipal on s'ubiqui la finca, en el qual
s'acrediti que l'ús d'habitatge està autoritzat, d'acord amb la
normativa urbanística, i que la finca no està sotmesa a cap expedient de
protecció de la legalitat urbanística.
Les persones adquirents dels habitatges han de
finalitzar les obres que l'informe tècnic determini i sol·licitar la
cèdula d'habitabilitat en el termini màxim de tres anys des de la data
d'adquisició de l'habitatge i, en tot cas, abans de tornar a
transmetre'l per qualsevol dels títols previstos a l'apartat 2 de
l'article 8. Aquesta obligació s'ha de fer constar per nota marginal en
el Registre de la Propietat, que podrà ser cancel·lada mitjançant la
presentació de la cèdula d'habitabilitat un cop obtinguda.
3. En cas de previsió d'enderroc de
l'habitatge adquirit, per tal que es pugui produir l'exoneració de
l'obligació de lliurar la cèdula d'habitabilitat, caldrà que l'adquirent
l'enderroqui en un termini màxim d'un any des de la seva data
d'adquisició. Aquesta obligació s'ha de fer constar per nota marginal en
el Registre de la Propietat, que podrà ser cancel·lada mitjançant
certificació municipal acreditativa que l'enderroc s'ha efectuat.
4. Els notaris i notàries han de trametre amb
periodicitat mensual al departament de la Generalitat competent en
matèria d'habitatge una relació amb les dades bàsiques dels actes de
transmissió d'habitatges en què s'hagin produït els supòsits
d'exoneració de l'obligació de presentar la cèdula previstos en aquest
article.
Article 10
Exigència de cèdula de les empreses
subministradores
Les empreses subministradores d'energia
elèctrica, aigua, gas, telecomunicacions i altres serveis han d'exigir
la cèdula d'habitabilitat vigent als usuaris finals perquè aquests
puguin contractar els serveis, i n'han d'incorporar una còpia al seu
expedient de contractació, tot això sens perjudici del compliment
d'altres normes sectorials aplicables.
En el cas d'habitatges amb protecció oficial
destinats a primera ocupació, s'ha d'incorporar una còpia de la
qualificació definitiva.
Article 11
Contingut de la cèdula
La cèdula ha d'especificar la superfície útil
de l'habitatge i les estances i els espais que el componen en el moment
de la seva emissió.
Article 12
Competència per a l'atorgament de la cèdula
1. El departament de la Generalitat competent
en matèria d'habitatge atorga la cèdula d'habitabilitat a través dels
seus serveis corresponents.
També és atorgada pels ens locals quan s'hagi
produït la delegació a favor seu, de conformitat amb el que preveu
l'article 26.5 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a
l'habitatge, i d'acord amb les normes sobre delegació de competències de
la Generalitat als ens locals que conté el Decret legislatiu 2/2003, de
28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de
règim local de Catalunya. L'efectivitat de la delegació requerirà que
aquesta sigui acceptada per cada ens local interessat.
2. Els ens locals que s'acullin a la delegació
han de mantenir la comunicació per via telemàtica amb el departament de
la Generalitat competent en matèria d'habitatge per tal que aquest pugui
disposar d'informació actualitzada sobre l'estat de tramitació de les
cèdules, a fi de mantenir el seguiment de la qualitat del parc
d'habitatges de Catalunya. Aquesta informació ha de tenir el contingut
que es prevegi en el model establert.
3. A més, els ens locals que s'acullin a la
delegació han de mantenir l'arxiu corresponent amb el contingut íntegre
dels expedients d'atorgament, denegació i revocació de cèdules
d'habitabilitat. Sens perjudici d'això, mensualment han de remetre al
departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge,
preferentment en suport informàtic, una còpia dels expedients
finalitzats.
Article 13
Tramitació de la cèdula de primera ocupació
1. La cèdula d'habitabilitat de primera
ocupació s'ha de sol·licitar mitjançant l'imprès o el suport telemàtic
establert.
2. Quan la cèdula es tramiti davant els
serveis del departament de la Generalitat competent en matèria
d'habitatge, i es disposi de llicència urbanística de primera ocupació
concedida per l'ens local corresponent, cal acreditar-la i presentar un
duplicat del certificat final d'obres i habitabilitat, degudament visat
pel col·legi professional corresponent.
En el cas que no es disposi de llicència de
primera ocupació, cal acreditar la documentació següent:
a) Llicència d'obres o document equivalent.
b) Original del certificat final d'obra i
d'habitabilitat, signat pel personal tècnic competent i visat pel
col·legi professional respectiu, en el qual s'expressi que l'habitatge
té el nivell d'habitabilitat que exigeix aquest Decret. En el cas que
aquest certificat no s'aporti, els serveis del departament de la
Generalitat competent en matèria d'habitatge poden, excepcionalment,
certificar l'habitabilitat, sempre que concorrin circumstàncies
justificades que així ho aconsellin.
c) Original del certificat de compliment del
programa de control de qualitat.
d) Sol·licitud de la llicència municipal de
primera ocupació.
3. En els casos en què s'hagi produït la
delegació que preveu l'article 26.5 de la Llei 18/2007, de 28 de
desembre, del dret a l'habitatge, la cèdula d'habitabilitat de primera
ocupació es tramita i atorga pels ens locals respectius. De conformitat
amb el que preveu l'article 27 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre,
del dret a l'habitatge, l'atorgament de la llicència urbanística de
primera ocupació pot portar implícit l'atorgament, per mitjà d'un altre
document, de la cèdula d'habitabilitat.
4. Si hi ha conflicte entre la llicència
urbanística de primera ocupació i la cèdula d'habitabilitat per raons
relatives a les condicions d'habitabilitat, la resolució correspon als
serveis de la demarcació territorial del departament de la Generalitat
competent en matèria d'habitatge.
Article 14
Tramitació de la cèdula per a segona i
successives ocupacions
1. La cèdula d'habitabilitat per a segona i
successives ocupacions se sol·licita mitjançant l'imprès o el suport
telemàtic establert.
2. Els serveis del departament de la
Generalitat competent en matèria d'habitatge atorguen la cèdula per a
segona i successives ocupacions, excepte quan s'hagi produït la
delegació que preveu l'article 26.5 de la Llei 18/2007, de 28 de
desembre, del dret a l'habitatge, supòsit en què l'ens local
corresponent tramita i atorga la cèdula.
3. En els dos supòsits previstos a l'apartat
anterior, per sol·licitar la cèdula s'ha de presentar un certificat
d'habitabilitat, subscrit per un tècnic o tècnica competent i visat pel
col·legi respectiu, en el qual s'expressi que l'habitatge té les
condicions d'habitabilitat exigides per aquest Decret. El visat ha de
ser preferentment telemàtic.
Article 15
Termini de resolució
1. El termini per notificar l'atorgament o la
denegació de la cèdula d'habitabilitat és de 30 dies hàbils des de la
data de recepció en el Registre de la sol·licitud amb la documentació
completa.
2. Si en el termini fixat a l'apartat anterior
no s'ha notificat resolució expressa, les persones interessades poden
entendre estimada la sol·licitud d'obtenció de la cèdula d'habitabilitat
per silenci administratiu positiu, circumstància que es pot acreditar de
conformitat amb el que preveu l'article 43.5 de la Llei 30/1992, de 26
de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del
procediment administratiu comú.
Article 16
Suspensió de la tramitació de la cèdula
La tramitació de la cèdula d'habitabilitat se
suspèn per les causes que preveu la legislació urbanística.
Article 17
Denegació de la cèdula
1. L'incompliment de les condicions
d'habitabilitat dóna lloc a la denegació de la cèdula.
2. La cèdula també s'ha de denegar en el cas
d'edificis l'ocupació com a habitatge dels quals no compleixi els
requeriments urbanístics o d'habitatge exigits legalment.
3. La denegació ha de contenir la motivació de
les raons que fonamenten la decisió.
Article 18
Revocació de la cèdula
1. D'acord amb el que estableix l'article 26.6
de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, la pèrdua
de les condicions mínimes d'habitabilitat que preveuen la Llei esmentada
i aquest Decret comporta la revocació de la cèdula d'habitabilitat,
mitjançant el procediment corresponent amb audiència de la persona
interessada, de conformitat amb el que estableix la normativa de
procediment administratiu comú. La cèdula pot ser revocada per l'òrgan
de la Generalitat competent per a la seva concessió o, en els casos en
què s'hagi produït la delegació, per l'ens local que la va concedir. En
aquest darrer cas, l'ens local ha de posar en coneixement del
departament de la Generalitat competent en matèria d'habitatge
l'expedient de revocació, de conformitat amb el que disposa l'article 12
d'aquest Decret.
2. La revocació de la cèdula es pot dur a
terme sens perjudici de les mesures dirigides a la conservació i a la
rehabilitació de l'immoble i del règim sancionador que siguin
aplicables.
Article 19
Registre de cèdules
1. El departament de la Generalitat competent
en matèria d'habitatge ha de disposar d'un registre en què han de
constar les cèdules atorgades a Catalunya. El Registre de cèdules ha
d'emetre certificats en què consti si els habitatges disposen de cèdula
d'habitabilitat i, en cas afirmatiu, el seu contingut. L'accés a les
dades del Registre i l'emissió de les certificacions s'han de realitzar
de conformitat amb el procediment que estableix la Llei de règim jurídic
de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
2. Els ens locals que s'acullin a la delegació
prevista a l'article 26.5 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del
dret a l'habitatge, també poden emetre certificacions sobre les cèdules
corresponents als habitatges del seu terme municipal, de conformitat amb
el que preveu el paràgraf anterior.
Article 20
Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovació
de l'Habitatge
De conformitat amb les funcions
d'assessorament que la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a
l'habitatge, preveu per al Consell de Qualitat, Sostenibilitat i
Innovació, aquest òrgan consultiu ha d'emetre un informe a petició dels
òrgans competents per a l'atorgament de la cèdula d'habitabilitat en
relació amb les discrepàncies que puguin aparèixer, quant a la
interpretació i el compliment de les previsions tècniques
d'habitabilitat.
Article 21
Model de cèdula
El document de la cèdula d'habitabilitat, tant
en els casos en què sigui lliurada per l'Administració de la Generalitat
de Catalunya com pels ens locals amb competència delegada, ha d'ajustar-se
al contingut del model que s'estableix a l'annex 3 d'aquest Decret.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Règim de les condicions d'habitabilitat en el
cas d'obres de gran rehabilitació
A l'efecte del que preveu l'apartat 1.a) de
l'article 1 d'aquest Decret, les obres de gran rehabilitació per a les
quals s'aplicarà l'annex 1 són només les que comportin l'enderrocament
d'un edifici salvant-ne únicament les façanes, tot i que en aquests
supòsits no s'exigirà el compliment de l'apartat 2.7 de l'annex 1
esmentat, referit a l'alçada lliure entre forjats.
A la resta d'obres de gran rehabilitació,
segons resulten definides a l'article 3.h) de la Llei 18/2007, de 28 de
desembre, del dret a l'habitatge, se'ls aplicarà l'annex 2.
Segona
Règim de les condicions d'habitabilitat en el
cas d'obres de reconversió a ús d'habitatge
1. Els edificis que reconverteixin el seu ús
original al d'habitatges en més del cinquanta per cent de la seva
superfície sobre rasant han de complir l'annex 1, excepte el seu apartat
2.7.
2. Els edificis que reconverteixin el seu ús
original al d'habitatges en superfície sobre rasant igual o menor al
cinquanta per cent han de complir els apartats 1 i 3 de l'annex 1.
Tercera
Divisió d'habitatges preexistents
En cas de divisió d'un habitatge usat o
preexistent, un dels habitatges resultants pot complir l'annex 2, però
ha de tenir, en qualsevol cas, una superfície útil mínima de 40 m². La
resta ha de complir els apartats 1 i 3 de l'annex 1.
Quarta
Mesures per potenciar els espais intermedis
dels habitatges amb l'exterior
El departament de la Generalitat competent en matèria
d'habitatge i el departament de la Generalitat competent en matèria
d'urbanisme impulsaran de manera coordinada les actuacions necessàries
per potenciar i incentivar la implantació dels espais intermedis dels
habitatges amb l'exterior que preveu aquest Decret.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
Règim d'habitabilitat dels habitatges anteriors
a la vigència d'aquest Decret
1. Les cèdules d'habitabilitat vàlidament
obtingudes amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Decret
mantenen la seva eficàcia durant el termini previst a la normativa
vigent en el moment en què van ser concedides. Per a les successives
renovacions de la cèdula, s'han d'aplicar les disposicions que preveu
aquest Decret.
2. No obstant això, les cèdules
d'habitabilitat obtingudes amb anterioritat a l'11 d'agost de 1984 només
poden ser renovades si s'acredita que les entitats per a les quals es
demana tenien la condició d'habitatge, de conformitat amb la legislació
que els era d'aplicació en el moment de concessió de la cèdula i sempre
que compleixin les condicions d'habitabilitat de l'annex 2 d'aquest
Decret. En el cas que no puguin demostrar la seva condició d'habitatge,
cal que acreditin l'obtenció del canvi d'ús urbanístic corresponent, si
escau, per a l'entitat de què es tracti, i el compliment per a aquesta
de les condicions d'habitabilitat de l'annex 1, apartat 3, d'aquest
Decret.
Segona
Cèdules sol·licitades amb anterioritat a la
vigència d'aquest Decret
1. Les sol·licituds de cèdula d'habitabilitat
presentades amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Decret es
resoldran de conformitat amb el Decret 259/2003, de 21 d'octubre, sobre
els requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i de
la cèdula d'habitabilitat.
2. En el cas de projectes visats abans de
l'entrada en vigor d'aquest Decret, i per als que es demani llicència
d'obres abans d'un any des de la data de visat, les condicions mínimes
d'habitabilitat exigibles als habitatges són les que estableix el Decret
259/2003, de 21 d'octubre, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els
edificis d'habitatges i de la cèdula d'habitabilitat. També s'aplicaran
les condicions mínimes d'habitabilitat del Decret 259/2003 a les
edificacions de nova construcció realitzades a l'empara d'una llicència
d'obres anterior a l'entrada en vigor d'aquest Decret. En aquests
supòsits, el procediment per a l'atorgament de la cèdula es regeix
segons el que disposa aquest Decret.
Tercera
Adequació del planejament urbanístic i les
ordenances d'edificació a les determinacions d'aquest Decret
1. Tots els instruments de planejament
urbanístic aprovats inicialment una vegada vigent aquest Decret s'han
d'ajustar expressament a les determinacions que aquest estableix.
2. El règim transitori regulat en aquest
precepte s'entén sens perjudici de la regulació específica sobre
sostenibilitat i estalvi energètic que estableix l'apartat 3.2.b) i
3.2.c) de l'annex 1 d'aquest Decret.
Quarta
Termini per a l'aplicabilitat del requisit de
l'alçada en supòsits de contradicció amb el planejament urbanístic i les
ordenances municipals
Sens perjudici del que preveu la disposició
anterior, en els casos en què l'alçada reguladora definida pel
planejament urbanístic o les ordenances edificatòries municipals vigents
a l'entrada en vigor d'aquest Decret no permeti el compliment de
l'alçada mínima que preveu l'apartat 2.7 de l'annex 1, durant el període
de tres anys prevaldrà l'alçada reguladora prevista al planejament i les
ordenances. Un cop transcorregut el termini de tres anys sense que
s'hagi produït la revisió o modificació del planejament urbanístic,
s'aplicarà l'alçada reguladora que permeti el compliment de l'apartat
2.7 de l'annex 1 d'aquest Decret.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
A partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret,
queda derogat el Decret 259/2003, de 21 d'octubre, sobre requisits
mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i de la cèdula
d'habitabilitat, sens perjudici de la seva aplicació en els supòsits que
preveuen les disposicions transitòries d'aquest Decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es manté la vigència de l'Ordre PTO/377/2003,
de 9 de setembre, sobre l'adaptació a l'ús de sistemes telemàtics del
procediment d'atorgament de la cèdula d'habitabilitat, en tot allò que
no s'oposi al contingut d'aquest Decret.
Segona
Aquest Decret entrarà en vigor al cap de sis
mesos de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya.
Barcelona, 7 d'abril de 2009
JOSÉ
MONTILLA
I AGUILERA
President de la Generalitat de Catalunya
FRANCESC
BALTASAR
I ALBESA
Conseller de Medi Ambient i Habitatge
ANNEX 1
Condicions d'habitabilitat dels habitatges de
nova construcció
Apartat 1
Definicions
A l'efecte del que preveu aquest annex,
s'entén com a:
Habitatge practicable: l'habitatge que, sense
ajustar-se a tots els requeriments de l'habitatge adaptat, permet, a les
persones amb mobilitat reduïda, l'accés i la utilització de manera
autònoma dels espais d'ús comú, les habitacions, la dotació higiènica
mínima i l'equip de cuina en les condicions definides a l'apartat 3.4.
Habitatge flexible: l'habitatge concebut de
manera que faciliti la seva adaptabilitat a les necessitats canviants
dels seus ocupants i que resti obert a la intervenció dels usuaris en la
seva compartimentació.
Espais intermedis amb l'exterior: els que,
situats fora de l'envolupant tèrmic de la superfície habitable interior
i que no disposin de calefacció ni refrigeració, puguin oferir una
resposta versàtil i eficaç davant dels condicionaments tèrmics, acústics
o de millora de les possibilitats d'estalvi energètic de l'habitatge en
les diferents estacions climàtiques i orientacions. Es consideren com a
espais intermedis amb l'exterior les galeries, les tribunes, els porxos
i les terrasses cobertes.
Dotació higiènica obligatòria: és el conjunt
d'aparells higiènics que correspon a un habitatge, segons el seu nombre
d'habitacions.
Longitud de façana: la que resulta de mesurar
la línia recta que uneix els punts extrems de la porció de façana que
limita l'habitatge.
Perímetre de façana de l'habitatge: el que
resulta de la suma de les longituds de cada una de les façanes que donin
a un espai obert, pati d'illa o de parcel·la, que definides pel
planejament vigent en cada cas siguin aptes per complir les condicions
exigides de ventilació i il·luminació. Per considerar porcions de
façanes diferents, les longituds d'aquestes façanes han de formar entre
si un angle amb un valor situat entre 60 i 120 graus, sense tenir en
compte els cossos sortints, i en cas d'una façana a pati de parcel·la,
la longitud de façana és el màxim polígon còncau que es pot inscriure en
planta.
Superfície útil interior: és la superfície
compresa dins el perímetre definit per la cara interna dels tancaments
de cada espai habitable. Del còmput de superfície útil, en quedarà
exclosa la superfície ocupada pels tancaments interiors de l'habitatge,
siguin fixes o mòbils, pels elements estructurals i per les
canalitzacions o conductes amb secció horitzontal superior a 0,01 m²,
així com les superfícies de les zones amb una alçada lliure inferior a
1,90 m. Quan l'habitatge es desenvolupi en més d'una planta, la
superfície ocupada per l'escala interior es comptabilitzarà com a
superfície útil.
Llums directes: en els espais d'ús comú i les
habitacions, qualsevol punt de la seva apertura obligatòria a l'exterior
ha de tenir la visió, dins d'un angle de 90 graus la bisectriu del qual
sigui perpendicular a la façana, d'un segment horitzontal de 3 m situat
paral·lelament a la façana a una distància de 3 m.
Apartat 2
Condicions d'habitabilitat exigibles als
edificis d'habitatges
2.1 Accessibilitat.
Tots els edificis plurifamiliars d'obra nova i
els que resultin de la reconversió d'un edifici existent i d'obres de
gran rehabilitació que afectin el conjunt de l'edifici han de disposar
d'un itinerari practicable per accedir a cadascun dels habitatges.
2.2 Accés i espais comuns de circulació.
1. L'accés a l'habitatge s'ha de fer a través
d'un espai d'ús públic, d'un espai comú o d'un espai annex al mateix
habitatge al qual es tingui accés de la mateixa manera.
2. Els espais comuns situats davant de la
porta de l'ascensor han de permetre la inscripció d'un cercle d'1,50 m
de diàmetre.
2.3 Escales.
El nombre, les dimensions, la ventilació i les
característiques de les escales han de correspondre amb la regulació
específica de seguretat en cas d'incendis i seguretat d'utilització que
determina la normativa vigent.
2.4 Ascensors.
1. Els edificis d'habitatges han de disposar
d'ascensor sempre que aquest sigui imprescindible per convertir en
practicables els itineraris des de l'exterior de l'edifici a l'accés a
cadascun dels habitatges. Excepcionalment, en els edificis de planta
baixa més una planta, situats en solars entre mitgeres i que tinguin un
màxim de quatre habitatges a la planta superior, s'hi admetran les
plataformes elevadores per a ús dels usuaris dels habitatges.
2. Els edificis d'habitatges de nova
construcció han de disposar de dos ascensors quan es compleixi qualsevol
dels supòsits següents: que el recorregut d'accés que uneix la via
pública amb qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de
sis o més plantes amb més de 12 habitatges o que se superi el servei a
32 habitatges o més, per sobre o per sota de la planta d'accés.
2.5 Patis de ventilació.
1. Els patis, si són coberts per una claraboia,
han de tenir una sortida d'aire en el seu coronament amb una superfície
no inferior a la de la seva superfície en planta.
2. Els patis de ventilació o relacionats amb
l'ús de l'habitatge no podran utilitzar-se per a la ventilació directa
d'aparcaments col·lectius ni de locals amb activitats industrials o
sorolloses.
2.6 Dotacions comunitàries.
A partir de vuit habitatges, els edificis han
de comptar amb un espai per a ús de la comunitat, accessible des de
l'exterior o zones comunes, d'una superfície mínima de 3 m² i una alçada
no inferior a 2,20 m. Aquesta superfície s'ha d'incrementar en 0,20 m²
per cada nou habitatge que excedeixi aquest nombre. Aquest espai ha de
disposar de desguàs, punt de llum i presa d'aigua.
2.7 Alçada mínima construïda.
Als edificis d'obra nova, l'alçada lliure
entre forjats de plantes amb ús d'habitatge ha de ser com a mínim de
2,70 m.
2.8 Infraestructura comuna de
telecomunicacions.
Els edificis d'habitatges han de disposar
d'una infraestructura comuna de telecomunicacions, de conformitat amb la
normativa vigent en matèria de telecomunicacions.
Apartat 3
Condicions d'habitabilitat exigibles als
habitatges
3.1 Habitabilitat i ocupació.
Tots els habitatges han de ser aptes per a
l'ocupació de dues persones, i han de constar, com a mínim, d'una
estança, una cambra higiènica i un equip de cuina; admetre directament
la instal·lació d'un equip de rentat de roba; preveure una solució per a
l'assecat natural de la roba, i tenir una superfície útil interior no
inferior a 40 m².
3.2 Sostenibilitat i estalvi energètic.
Els habitatges han de ser concebuts atenent
l'aprofitament de les condicions naturals del clima. En particular,
disposaran d'elements arquitectònics que, tenint en compte la relació
interior-exterior, proporcionin una resposta sostenible als requeriments
climàtics, i la seva concepció i compartimentació han de garantir la
ventilació transversal natural provocada per la disposició de façanes
i/o patis de ventilació.
Resten exclosos del compliment de la condició
de ventilació transversal natural els habitatges que es trobin en
qualsevol dels supòsits següents:
2.a) Els que es trobin en edificis subjectes a
planejament general o derivat aprovat inicialment abans de l'entrada en
vigor d'aquest Decret, llevat que una modificació d'aquest planejament
amb nous paràmetres i ordenació de volums que comportin alteracions en
la tipologia dels habitatges permeti el seu compliment.
2.b) Els que es trobin en sòls urbans
consolidats.
2.c) En tot cas, els de superfície útil
inferior a 50 m².
Els habitatges que es trobin dins dels
supòsits de l'apartat anterior han de dotar-se de sistemes de ventilació
forçada natural o mecànica destinats específicament a la renovació
interior de l'aire, o disposar d'un pati en el qual, com a mínim, es
pugui inscriure un cercle de 1,80 m de diàmetre.
3.3 Compartimentació.
1. La compartimentació de l'habitatge serà
lliure, amb l'única limitació que els espais destinats a les habitacions
puguin independitzar-se i que els destinats a cambres higièniques siguin
recintes independents.
2. La compartimentació de l'habitatge podrà
ser concebuda amb criteris de flexibilitat, sempre que es mantinguin
inalterables, de conformitat amb el projecte tècnic original: la dotació
obligatòria de caràcter fix consistent en l'equip de cuina i les cambres
higièniques, els elements que tinguin una funció estructural o siguin
elements comuns a l'edifici i els que conformin el tancament amb
l'exterior.
3. Cap espai de l'habitatge no pot servir
d'accés obligat a qualsevol local que no sigui d'ús exclusiu del mateix
habitatge.
4. Les cambres higièniques no poden servir de
pas obligat a la resta de peces que integrin l'habitatge.
3.4 Accessibilitat.
1. Els habitatges han de ser, com a mínim,
practicables, i han de complir les condicions següents:
1.a) Que a la cuina (C) es pugui inscriure un
cercle d'un metre i vint centímetres de diàmetre (1,20 m), lliure de
l'afectació del gir de les portes, entre els paraments i/o l'equipament
fix d'aquesta.
1.b) Que es garanteixi l'accés als aparells
que integrin la dotació mínima higiènica (dutxa/banyera, vàter i
rentamans) de manera que permetin la inscripció, entre 0 i 0,70 m
d'alçada, d'un cercle d'un metre i vint centímetres (1,20 m) de diàmetre,
lliure de l'afectació del gir de les portes.
1.c) Que la porta d'accés a l'habitatge i les
dels espais practicables tinguin una amplada mínima de pas de 0,80 m i
una alçada lliure mínima de 2 m.
1.d) Que els espais destinats a la circulació
tinguin una amplada mínima d'un metre (1 m) i permetin la inscripció
d'un cercle d'un metre i vint centímetres (1,20 m) davant les portes
d'accés als espais practicables.
2. En els habitatges d'una habitació, aquesta
ha de ser practicable. En la resta d'habitatges, com a mínim dues
habitacions han de tenir la condició de practicables. En el cas que
l'habitatge es desenvolupi en diferents nivells, han de ser
practicables, com a mínim, l'accés, una cambra higiènica, la cuina, un
espai d'ús comú o una habitació.
3. Les portes d'accés als espais interns de
l'habitatge que no siguin practicables han de tenir una amplada lliure
mínima de pas de 0,70 m i una alçada lliure mínima de 2 m.
4. L'amplada lliure mínima de les escales
interiors d'un mateix habitatge serà de 0,90 m. Disposaran de baranes no
escalables de 0,90 m d'alçada.
3.5 Alçada mínima habitable.
L'alçada lliure entre el paviment acabat i el sostre
ha de ser com a mínim de 2,50 m. En el cas de cambres higièniques,
cuines i espais de circulació, aquesta alçada no serà inferior a 2,20 m.
En el cas de cobertes inclinades, el valor mitjà de l'alçada mínima no
ha de ser inferior a 2,50 m.
3.6 Façana mínima.
1. Tots els habitatges han de disposar com a
mínim d'una façana oberta a l'espai lliure exterior a l'edifici, definit
així en el planejament corresponent, sigui aquest públic o privat.
Aquesta façana ha d'oferir ventilació i il·luminació com a mínim a un
dels espais de la zona d'ús comú de l'habitatge (EM), que no podrà ser
exclusivament la cuina quan aquesta sigui segregada.
2. El perímetre mínim de façana exigible als
habitatges (L) es determina en funció de la seva superfície útil (S), i
no podrà ser inferior a la relació S/9 mesurada en metres lineals.
3. En l'habitatge desenvolupat en diferents
plantes es comptabilitzaran les longituds de façana de cada nivell en
què el forjat limiti amb la façana.
En el supòsit d'una planta amb altell sense obertures
directes a l'exterior i separat de la façana a través d'un doble espai,
per al còmput del perímetre de façana de l'habitatge no es
comptabilitzarà la superfície útil de la planta altell si el requisit de
disposar de les peces obligatòries es compleix en la planta inferior.
3.7 Espais d'ús comú.
1. La superfície mínima del conjunt d'espais
que integren la zona d'ús comú .sala d'estar (E), menjador (M), cuina
(C). es determina en funció del nombre d'habitacions, de conformitat amb
el quadre següent:
|
Nre. d'habitacions |
1 |
2 |
3 |
4 o més |
|
Superfície EMC |
20 m² |
24 m² |
26 m² |
30 m² |
El conjunt de l'EMC es pot reduir fins a un
10% en la seva superfície útil, sempre que aquesta reducció es compensi
amb un increment de superfície igual en la resta d'habitacions del
mateix habitatge.
2. Quan la cuina sigui segregada, la seva
superfície mínima ve determinada en funció del nombre d'habitacions,
d'acord al quadre següent:
|
Nre. d'habitacions |
1 |
2 o més |
|
Superfície cuina |
5 m² |
6 m² |
3. El conjunt EMC pot constituir un espai únic.
4. L'espai que contingui la sala d'estar (E)
i/o el menjador (M) ha de permetre la inscripció entre paraments d'un
cercle de diàmetre de tres metres (3 m). En aquest espai, el contacte
amb la façana serà d'una amplada mínima de dos metres (2 m), sense que
s'admetin estrangulacions en planta inferiors a un metre i cinquanta
centímetres (1,50 m).
5. A la cuina, l'espai lliure entre el taulell
de treball i la resta d'equipament o paraments ha de tenir una amplada
mínima d'un metre i vint centímetres (1,20 m).
6. En el cas que l'espai de la cuina s'integri
a la zona del menjador (M) o de la sala d'estar-menjador (EM), la
superfície vertical oberta que relacioni aquests espais no ha de ser
inferior a tres metres i mig quadrats (3,50 m²).
3.8 Habitacions.
1. Les superfícies útils de les habitacions es
determinen d'acord amb el quadre següent:
|
Nre. d'habitacions |
1 |
2 |
3 |
4 o més |
|
Superfície H 1 |
≥10 m² |
≥10 m² |
≥10 m² |
≥10 m² |
|
Superfície H 2 |
- |
≥8 m² |
≥8 m² |
≥8 m² |
|
Superfície H 3 |
- |
- |
≥8 m² |
≥8 m² |
|
Superfície H 4 |
- |
- |
- |
≥8 m² |
Les habitacions poden reduir fins a un 10% la
seva superfície útil, sempre que aquesta reducció es compensi amb un
increment de superfície igual en la resta d'habitacions del mateix
habitatge.
2. Com a mínim, en una de les habitacions amb
superfície igual o superior a 9 m², s'hi ha de permetre la inscripció
d'un cercle de 2,60 m de diàmetre, i a la resta es podrà inscriure un
cercle de 2 m de diàmetre.
3.9 Ventilació i il·luminació natural.
1. Els espais d'ús comú i les habitacions han
de tenir ventilació i il·luminació natural directa des de l'exterior
mitjançant obertures d'una superfície no inferior a 1/8 de la seva
superfície útil comptabilitzada entre 0 i 2 m d'alçada respecte del
paviment.
2. A l'efecte del càlcul de la superfície de
ventilació i il·luminació, els espais intermedis tenen la consideració
d'espais exteriors.
3.10 Espais per a l'emmagatzematge.
1. Tots els habitatges han de disposar, com a
mínim, d'una superfície destinada a l'emmagatzematge personal i general,
d'acord amb el quadre següent:
|
Nre. d'habitacions |
1 |
2 |
3 o més |
|
Emmagatzematge personal |
1,00 m² |
2,00 m² |
3,00 m² |
|
Emmagatzematge general |
0,70 m² |
0,70 m² |
0,70 m² |
|
Total emmagatzematge |
1,70 m² |
2,70 m² |
3,70 m² |
2. Per tal que una superfície tingui la
condició d'espai destinat a l'emmagatzematge personal, ha de disposar
d'unes dimensions no inferiors a 0,55 m de fons, una amplada de 0,50 m,
i una alçada d'1,50 m.
3. Perquè una superfície tingui la condició
d'espai destinat a l'emmagatzematge general ha de disposar d'unes
dimensions no inferiors a 0,30 m de fons, una amplada de 0,40 m i una
alçada d'1,50 m.
4. Els espais destinats a l'emmagatzematge es
poden situar fora de les habitacions, i les seves superfícies es
comptabilitzaran amb independència de les superfícies dels espais on
s'ubiquin.
3.11 Cambres higièniques.
1. Tots els habitatges han de disposar, com a
mínim, d'una dotació d'aparells destinats a la higiene, d'acord amb el
quadre següent:
|
Nre. d'habitacions |
1, 2 o 3 |
4 o més |
|
Vàter |
1 |
2 |
|
Rentamans |
1 |
2 |
|
Plat de dutxa/banyera |
1 |
1 |
2. Els aparells destinats a la higiene se
situaran en les cambres higièniques, i la seva agrupació és lliure.
3.12 Espai per rentar la roba.
1. Tots els habitatges de dues o més
habitacions han de disposar d'un espai reservat a la rentadora de roba,
d'una superfície mínima d'1,40 m². Aquest espai ha de comptar amb
ventilació a l'exterior mitjançant una apertura o ventilació forçada
estàticament o mecànicament. Si la rentadora de roba s'integrés a la
zona de la cuina, la superfície mínima d'aquesta s'incrementarà en un
metre quadrat.
2. Si la rentadora de roba s'integrés en una
cambra higiènica, tindrà la consideració de dotació fixa a efectes del
compliment de les condicions d'accessibilitat per a persones amb
mobilitat reduïda.
3.13 Estenedor.
1. A tots els habitatges s'ha de preveure una
solució per a l'assecament natural de la roba.
2. Quan es disposi d'un espai destinat a
l'assecat natural de la roba, aquest comptarà amb un sistema permanent
de ventilació, estarà protegit de vistes des de l'espai públic i no
haurà d'interferir en les llums directes de cap apertura necessària per
a la il·luminació o ventilació exigides als espais d'ús comú o
habitacions.
3. A més dels patis de ventilació, es pot
disposar de patis destinats a estendre la roba sempre que les seves
dimensions permetin inscriure un cercle d'1,80 m de diàmetre.
4. Els estenedors podran ser col·lectius,
coberts o descoberts, i protegits de vistes des de l'espai públic.
3.14 Espais intermedis amb l'exterior.
Si els espais intermedis amb l'exterior són
tancats, han de disposar d'una superfície vidrada no inferior al 60% de
la seva superfície de façana. La superfície d'il·luminació i ventilació
no ha de ser inferior a la suma de les superfícies d'il·luminació i
ventilació de les estances que s'obrin a l'exterior.
3.15 Dotació/equip.
Tots els habitatges han de disposar de:
a) Els serveis d'aigua freda i calenta,
evacuació d'aigües i electricitat, d'acord amb la normativa vigent.
b) Un equip higiènic que estigui format, com a
mínim, per un rentamans, un vàter i una dutxa.
c) Un equip de cuina que estigui format, com a
mínim, per una aigüera i un aparell de cocció, i que disposi d'un
sistema específic d'extracció mecànica sobre l'aparell de cocció
connectat que permeti l'extracció de bafs i fums fins a la coberta.
d) La instal·lació completa per a un equip de
rentat de roba.
e) Un porter electrònic o sistema similar que
faciliti l'entrada i permeti la comunicació interactiva des de l'accés a
l'edifici amb qualsevol habitatge.
f) Un sistema d'accés als serveis de
telecomunicacions de manera que l'habitatge pugui disposar, com a mínim,
dels serveis especificats a la normativa que regula les infraestructures
comunes de telecomunicacions.
3.16 Elements de protecció de l'habitatge.
Els desnivells superiors a 0,60 m han d'estar
protegits per elements protectors o baranes resistents als cops.
ANNEX 2
Condicions d'habitabilitat en els habitatges
usats o preexistents
-1 Composició
Tots els habitatges usats o preexistents han
d'estar compostos, com a mínim, per una sala, una cambra higiènica i un
equip de cuina, i han de permetre la instal·lació directa d'un equip de
rentat de roba.
-2 Accés
2.1 L'accés a l'habitatge s'ha de fer a través
d'un espai públic, d'un espai comú o d'un espai annex al mateix
habitatge al qual es tingui accés de la mateixa manera.
2.2 L'accés a l'habitatge és la porta que
comunica l'habitatge amb l'exterior. Aquest accés no pot servir d'accés
obligat a qualsevol local que no sigui d'ús exclusiu del mateix
habitatge o comunitari.
2.3 Els espais d'accés de l'edifici que el
conté han de tenir un sistema elèctric d'il·luminació de manera que quan
s'hi transiti puguin quedar il·luminats.
-3 Construcció
La construcció que conforma o afecta
l'habitatge ha de:
a) Ser sòlida.
b) Evitar que traspuï humitat.
c) Ser estanca a les aigües pluvials.
d) Evitar la inundació de l'habitatge.
e) Tenir el sòl trepitjable, tant de
l'habitatge com del seu accés. El sòl ha d'estar completament pavimentat,
no ser polsegós i no implicar perill per a les persones. On hi hagi un
desnivell superior a 0,60 m s'haurà de disposar d'elements protectors o
baranes resistents als cops.
-4 Superfície útil
4.1 La superfície útil mínima dels habitatges
usats o preexistents a l'entrada en vigor d'aquest Decret és de 20 m²,
excepte en el supòsit que preveu la disposició addicional tercera.
La superfície útil interior és la compresa
dins el perímetre definit per la cara interna dels tancaments de cada
espai habitable. Del còmput de superfície útil, en quedarà exclosa la
superfície ocupada pels tancaments interiors de l'habitatge, siguin
fixes o mòbils, pels elements estructurals i per les canalitzacions o
conductes amb secció horitzontal superior a 0,01 m², així com les
superfícies de les zones amb una alçada lliure inferior a 1,90 m i les
superfícies de terrasses i altres elements exteriors.
4.2 Excepcionalment, s'admeten habitatges amb
una superfície útil mínima d'entre 15 m² i 20 m² que hagin estat
construïts amb llicència d'obres sol·licitada abans de l'1 de febrer de
1984 i que disposin de cèdula d'habitabilitat vigent obtinguda abans de
l'entrada en vigor d'aquest Decret. Aquesta cèdula caducarà en el moment
en què es produeixi, per qualsevol títol, la transmissió de la propietat
o de la possessió d'aquests habitatges, i no podran tornar a obtenir
cèdula d'habitabilitat.
-5 Peces
5.1 La sala és un espai d'ús comú que haurà de
disposar d'una superfície útil no inferior a 10 m², sense cap
estrangulament en planta inferior a 1,40 m, admetre la inscripció d'un
quadrat que mesuri 2,40 x 2,40 m i no contenir cap aparell higiènic. Si
conté l'equip de cuina, la superfície útil mínima serà de 14 m².
La sala haurà de disposar d'una apertura en
façana a l'espai públic, pati d'illa o pati de parcel·la, directa o a
través d'una galeria, de manera que entre 0,80 m i 2,00 m d'alçària
tingui, com a mínim, una superfície de 0,80 m², i no podrà fer-se, en
cap cas, a través de la sala la ventilació obligatòria de cap altra peça.
Si l'apertura és al pati de parcel·la, aquest no tindrà una superfície
en planta inferior a 4 m².
5.2 Les habitacions hauran de tenir una
superfície útil no inferior a 5 m² i admetre la inscripció d'un quadrat
que mesuri en planta 1,80 x 1,80 m. S'hauran de poder independitzar i no
podran contenir cap vàter, safareig o abocador, ni l'equip obligatori de
cuina o de rentat de roba.
Les habitacions hauran de disposar d'una
apertura en façana a l'espai públic, pati d'illa o pati de parcel·la,
directa o a través d'una galeria, de manera que entre 0,80 m i 2,00 m
d'alçària tinguin, com a mínim, una superfície de 0,40 m².
5.3 La galeria és la peça que té un finestral
que dóna directament a l'aire lliure amb una superfície en alçada no
inferior a la superfície en planta de la mateixa galeria.
5.4 Una apertura és una porta o finestra
practicable. La superfície d'una apertura és la del seu pas obert o de
la seva superfície translúcida.
-6 Equip
L'equip mínim del qual ha d'estar dotat un
habitatge perquè sigui habitable ha de complir els requisits següents:
6.1 Tenir una instal·lació d'aigua freda i
calenta que:
a) Estigui en bon estat.
b) Com a mínim, serveixi a la pica de la cuina,
a un lavabo i a una dutxa o banyera.
c) Si el subministrament és per captació
pròpia o per aforament, que disposi d'un dipòsit de reserva de 200
litres.
d) Permeti un consum seguit de 50 litres
d'aigua a una temperatura de 40 graus i amb un cabal de 10 litres per
minut.
6.2 Disposar d'un sistema d'evacuació d'aigües
residuals de manera que:
a) Estigui en bon estat.
b) Connecti amb tot l'equip que el requereixi.
c) Tots els desguassos tinguin un dispositiu
sifònic.
d) Si en el seu entorn hi ha una xarxa pública
de clavegueres, que connecti amb aquesta, i si no n'hi ha, que les
aigües brutes no s'aboquin a l'exterior si no es depuren prèviament.
6.3 Si l'habitatge està situat en un nucli
urbà, o té la possibilitat d'estar connectat a una xarxa exterior de
subministrament d'energia elèctrica amb condicions econòmiques similars
a les d'un habitatge situat al nucli urbà, ha de disposar d'una
instal·lació interior de manera que:
a) Tingui un punt de llum amb interruptor
independent a cada peça.
b) Tingui un endoll per a cada aparell d'equip
obligatori.
c) Tingui dos endolls a la sala i a la cuina,
i un a les habitacions. En cas que la sala contingui l'equip de cuina,
ha de disposar com a mínim de quatre endolls.
d) No impliqui un risc per a les persones ni
pertorbacions en el funcionament normal d'altres instal·lacions.
6.4 Disposar d'un equip higiènic, entès com
els aparells higiènics que, amb la dotació d'aigua corrent corresponent
i el desguàs, estan destinats a la higiene i l'evacuació del cos humà,
de manera que:
a) Estigui format com a mínim per un lavabo,
un vàter i una dutxa en bon estat.
b) El vàter ha d'estar inclòs en una cambra
higiènica independitzable.
c) La dutxa ha de tenir impermeabilitzat el
seu sòl i els seus paraments fins a una alçada de 2,10 m.
d) La cambra higiènica tingui una ventilació a
l'aire lliure directa o a través d'un conducte en el qual s'activi
mecànicament la ventilació. Si el conducte és vertical, la ventilació
pot ser activada estàticament.
6.5 Tenir instal·lat un equip de cuina de
manera que:
a) Estigui format com a mínim per una pica i
un aparell de cocció elèctric o de gas.
b) Estigui en una mateixa peça.
c) La peça on estigui inclòs no contingui cap
aparell de l'equip higiènic.
d) La peça on estigui inclòs tingui una
ventilació a l'aire lliure directa o a través d'un conducte en el qual
s'activi mecànicament la ventilació. Si el conducte és vertical, la
ventilació pot ser activada estàticament.
6.6 Tenir instal·lat o admetre directament la
instal·lació d'un equip de rentat de roba de manera que en l'espai
previst hi hagi, com a mínim, una presa d'aigua freda, un desguàs i una
presa de corrent.
ANNEX
3
Models de cèdula d'habitabilitat
1. Model de cèdula d'habitabilitat de primera
ocupació.
2. Model de cèdula d'habitabilitat per a
segona i successives ocupacions.
|
